L'acte en que ha participat la molt honorable consellera Rigau, ha estat força emotiu. Els alumnes, ara ja graduats, han passat a recollir el diploma d'ensenyament i s'han fet la fotografia amb els convidats. I als seients de l'auditori, es trobaven els familiars i amics dels alumnes graduats.
El moment més emotiu sen's dubte ha estat quan uns quants alumnes han pujat a l'estrada a explicar la seua experiència. Entre ells un alumne amb dislèxia que explicava com ha pogut adaptar-se perfectament a l'entorn virtual malgrat la seva malatia. O l'àvia que explicava com als 65 anys ha aconseguit acabar una de les seues etapes estudiantils que va començar als 12 anys, però que malauradament va haver de deixar per treballar. En aquell moment s'ha sentit un crit "Visca la iaia!".
També el moment emotiu d'una nouvinguda que explicava, en un català perfecte, l'esforç que ha hagut de fer per superar la barrera de la llengua, però que ara, eixa barrera ja havia estat superada. En aquell moment s'ha iniciat un aplaudiment d'un espontani (hehe! quí haurà estat?) i acte seguit ha estat respòs per tot l'auditori que ha fet un gran aplaudiment a la xicota.
I és que com la consellera Rigau ha explicat, l'IOC és una eina que no només serveix per a cohesionar a través de la llengua pròpia, sinó que també pot donar a la nostra societat l'impuls que la permetrà eixir de la crisi, amb l'esforç de les persones poc conformistes amb la situació actual, que volen que esdevingui el canvi a través de la superació personal.
Més informació al bloc de l'Institut Obert de Catalunya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario