La Via Catalana: Està registrada com la 'Cadena humana més llarga organitzada dins un estat membre de la Unió Europea'
Nota de premsa de la OWR:
El passat 11 de setembre de 2013, més de
1.600.000 persones, van anar a una cadena humana organitzada per l'ANC
(Assembla Nacional Catalana). El recorregut de la cadena tenia una distància de
més de 400 km. 400 quilòmetres a Catalunya i també alguns quilòmetres a la
Catalunya del Nord (França) i al País Valencià, dues regions on també es parla
l'idioma català.
Aquesta cadena es va organitzar per exigir el
dret a recuperar per als catalans un estat independent que tenien abans de la
invasió espanyola del 1714. Tal va ser la quantitat de gent que va arribar de
forma inesperada, que algunes seccions de la cadena es van diversificar en
altres cadenes en els llocs més inesperats, entre els quals s'inclou el
"Fossar de les Moreres", punt de referència de Barcelona, on els
catalans van enterrar als defensors de la seva llibertat durant la invasió
militar espanyola el 1714.
El ministre de l'Interior espanyol, Jorge
Fernández Díaz va xifrar la participació en 400.000 persones, el que és impossible,
ja que seria únicament comptant una persona per metre durant tot el recorregut.
Els voluntaris i empleats de la nostra organització per verificar el rècord,
van comprovar com en la major part de la ruta, hi havia una cadena doble o
triple, però a més hi havia diversos trams on hi havia un grup gran de
persones, que va arribar a la seva màxima expressió a l’àrea metropolitana. Es
van crear cadenes secundàries i manifestacions als carrers. Només a Barcelona,
l'assistència es va xifrar en 500.000 persones segons la Guàrdia Urbana, i el
conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya, va dir que en tota la via
hi havia 1,6 milions de persones. D'acord amb l'ANC aquest nombre podria ser
fins i tot una mica més alt. Per part de la nostra organització, donem per bona
la quantitat de 1.600.000 persones.
La cadena es va fer sense incidents durant
tot el dia, amb to festiu per part dels participants, que reclamaven la
independència de Catalunya.
Els governs post Felip V s'encarregaren molt be de l'eliminació de la nostra llengua. El Decret de Nova Planta només va ser el principi. La Cèlula de Carles III al 1768 es ben clara. El Castellà ha de ser la llengua vehicular en tots els territoris de la Corona d'Aragó.
LA REPRESSIÓ DEL CATALÀ ELS SEGLES XX i XXI:
1900 – L’Esglésis deixa de fer misses en català, presionada pel poder politic espanyol.
1901 – Prohibició de fer representacions teatrals en català.
1923 – L’Església torna a impedir les misses en català.
1925 – Suspensió de l’Orfeó Català.
1925 – Clausura del Futbol Club Barcelona.
1927 – Prohibició de l’himne nacional català “La Santa espina”.
1936 -1947: fase de violència general en què els espanyols pretenen obtenir la substitució cultural, seguient una estratègia d'assimilació o l'aparició d'una cultura expressada en espanyol (qualsevol manifestació en català era perseguida o prohibida i en molts de casos penalitzada amb fortes multes).
1931-1938 - En plena 2ª República.
Parlar en català per telèfon va ser perseguit durant la II República:
Parlar en català per telèfon va ser perseguit durant la II República:
-Documents recuperats dels 'papers d'Àvila'
demostren que membres del servei de censura de la Compañía Telefónica
obligaven a parlar en castellà l'any 1938
-El
ministre Aiguadé -militant d'ERC- va denunciar els fets tot considerant
que era “anticonstitucional, antiestatutari i més pròxim a Franco que a
nosaltres"
-El govern republicà va admetre que "efectivament" havien tingut lloc "els fets denunciats"
1936 – Supressió de tota publicació en català.
1936 – Supressió de l’estudio de la llengua catalana a l’escola.
1936 – Prohibició de l’ús, sota condemna militar, del català per a emissions radiofòniques.
1937 - Joaquim Rivera Barnola és multat "por hablar en dialecto catalán" amb la seva familia.
1937 – Centenars de persones són detingudes per parlar català al carrer.
1938 – Multa a Joan Merida per parlar català amb la seva familia mentre dinava a un restaurant de Sevilla.
1938 – les tropes franquistes entren a Lleida i tirotejen les làpides del cementiri per estar escrites en català.
1938 – Prohibició del Registre Civil de posar noms catalans.
1938 – Considerades nuls els registres de propietat, casament i herència escrites en català. Comença el pillatge per part de les tropes espanyolistes del territori i pertinences catalanes.
Durant el franquisme, la persecució política del català es professionalitza: es clausuren les institucions culturals, s’aboleix la Generalitat, el Parlament i l’Estatut d’Autonomia. Es fa desaparèixer el català de tots els organismes públics i se’l relega a l’àmbit privat, es castellanitzen noms, s’imposa el castellà a l’escola, el cinema, la premsa i la ràdio, es prohibeix publicar llibres en català i tota una generació d’intel·lectuals catalanistes es veu forçada a l’exili.
La dictadura imposa una espanyolització de tots els àmbits de la vida amb l’objectiu d’esborrar qualsevol signe de catalanitat de la vida pública i quotidiana fins al punt que autors com Josep Benet parlen de “genocidi cultural”. Es prohibeixen els símbols identitaris de Catalunya, se suprimeixen alguns monuments públics i es canvien els noms dels carrers per castellanitzar-los o posar-hi referències franquistes. L’objectiu és homenatjar el bàndol guanyador de la Guerra Civil i esborrar qualsevol influència catalanista o d’esquerres. Així, la plaça dedicada als germans Badia -actual Francesc Macià- és rebatejada com a Calvo Sotelo, la Biblioteca de Catalunya passa a dir-se Biblioteca Central i la Muralla de Sant Domènech de Manresa es converteix en l’Avenida del Caudillo. I en el Registre Civil els noms només es poden inscriure en castellà.
1939 – Prohibició de representacions teatrals en català.
#
1939 - L’Església torna a impedir les misses en català.
1939 – Clausurat l’Ateneu Igualadí, lloc simbòlic de resistència de la cultura catalana.
1939 – un grup de militars entra a la seu de Ràdio Associació de Catalunya i, en directe, clausura les emissions en català i obliga a parla espanyol i defensar l’espanyolisme.
1939 – Supressió de l’ensenyament a la Universitat Autònoma de Barcelona.
1939 – Tancat l’Ateneu Barcelonès, centre de cultura catalana, que no passarà a mans democràtiques fins el 1971.
1939 – El volum vuitè de la Història General de Catalunya (corresponent, llavors, als moments actuals) és cremat per les tropes franquistes.
1939 – Obligació de canviar els rètols dels noms dels carrers a l’espanyol, i de canviar els noms d’illustres catalans pels noms d’espanyols fidels al règim franquista.
1939 – Decret pel que es prohibeix el català fins i tot com a segon idioma domèstic.
1939 – Tota la correspondència de ciutadans catalans és revidsada pels militars espanyols.
1940 – Prohibició de parlar català a les escoles.
1940 - Circular del Govern Civil de Barcelona sobre El uso del idioma nacional en todos los servicios públicos proclama el castellà com a únic idioma vàlid per a la vida pública i relega els idiomes “regionals” a la vida privada: "Todos los funcionarios interinos de las Corporaciones provinciales y municipales de esta provincia, cualesquiera que sea su categoría, que en acto de servicio, dentro o fuera de los edificios oficiales, se expresen en otro idioma que no sea el oficial del Estado, quedarán ‘ipso facto’ destituidos sin ulterior recurso"
1940-Prohibició de la premsa escrita en català. La premsa escrita a Catalunya, llavors ja en castellà, serà supervisada per Fraga Iribarne, i censurada. Les obre publicades en català cauen per sota del 4,5%, i sempre en la clandestinitat.
1943 – obligació de traduïr totes les obres literàries i teatrals catalanes al castellà i obligació de dir-ne “obres espanyoles”.
1952 – Prohibició als funcionaris del govern de parlar català.
1945 - La Nueva Ley de Educación Primaria de l’any 1945 només deixa ensenyar en castellà.
1945 – 1975: durant la guerra civil l'animadversió contra la llengua catalana arribà fins a l'extrem de fer sospitosos els noms pròpiament catalans, de manera que per demostrar que no eres enemic t’havies de cambiar el cognom.
1956 - el reglament de presons recull que els presos només poden parlar en castellà.
1963 - Tancament de la seu d'Omnium Cultural i prohibició de les seves activitats.
1967 – Prohibició de fer cinema en català i desmuntatge de la indústria cinematogràfica catalana.
1979, Agustí vall, Sacerdot Jesuíta, Maria Jiménez i Maria Teresa Cobes, van
ser detinguts quan davant la Model demanaven la llibertad dels nacionalistes catalans presos. Van ser engarjolats durant unes hores per ordre del Jutjat número 3 per negarse a prestar declaració en castellà y voler fer-ho en català:
2010 - L'estatut de Catalunya que havia estat refrendat pel poble català l'any 2006, va ser mutilat pel Tribunal Constitucional espanyol l'any 2010: la llengua va patir el pitjor dels escapçaments, car es va derogar l'article que establia que el català havia de ser la llengua vehicular i preferent en l'àmbit educatiu i de les administracions.
Com a consequència de la mutilació de l'Estatut s'esdevenen una serie d'atacs contra la llengua amparats en la jurisprudència, entre ells els perpetrats per la organització espanyolista Convivencia Cívica Catalana:
2013 - El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en estimar parcialment un recurs contenciós-administratiu presentat per l'entitat espanyolista Convivencia Cívica Catalana, anul·la l'ús preferent de la llengua catalana a les diputacions de Lleida i Girona.
2013 - LOMCE: el ministre Wert i la seva Ley Orgánica de Mejora de la Calidad Educativa, vol acabar el model establert de Immersió Lingüística consensuat pel poble català un cop acabada la transició. Aprofitant la sentència del Tribunal Constitucional de l'any 2010, a on es deroga l'article de l'estatut que establia que el català era la llengua vehicular i preferent en l'àmbit educatiu, es comença una persecució del català a les aules i comencen a aparéixer grups espanyolistes organitzats com Convivencia Cívica que demanen el castellà com a llengua vehicular a l'escola catalana.
2013 - El ministre Wert, amparant-se en la seva llei LOMCE, vol imposar un model d'escola castellana separada de la catalana. Tots aquells nens que no se'ls garanteixi l'escolaritazió en castellà podran accedir a escoles privades exclusivament en llengua castellana. El cost d'aquestes escoles serà carregat a la Generalitat de Catalunya (és a dir, que l'haurem de pagar els catalans). El cost anual per alumne serà d'uns 6000 Euros.
2014 - El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya emet una sentència que imposa el castellà com a llengua vehicular a l'escola catalana, en una proporció del 25% de les classes, només que un sol pare ho demani i obligant a la resta d'alumnes.
2015 - El decret Wert no rep la suficient acceptació per part de la societat catalana en general: d'una població escolar de 1,5 milions d'alumnes (50 Mil famílies), només 5 famílies demanen l'escolarització en Castellà dels seus fills segons la consellera Rigau (80 segons el ministre Wert). El ministre decepcionat obliga a reobrir el procés de inscripció obligant els pares a triar entre les dues llengües mitjançant un formulari. La conselleria d'educació denuncia aquest fet i continua la lluita.
2015 - Dues escoles a Catalunya començaran a practicar el 25% de les classes en Castellà obligades per la llei espanyola. Els directors de les escoles tenen por.
2015 - El Tribunal Suprem ratifica la setència del TSJC del 2013 a on s'anul·la l'ús preferent de la llengua catalana a les diputacions de Lleida i Girona.
Aquesta sentència vulnera l'autogovern que té competència en matèria de llengües oficials i ignora la pertinença del País Valencià, el Principat i les Illes al mateix àmbit lingüístic.
