domingo, 9 de octubre de 2011

Què passaria si els pares musulmans decidissin que els seus fills tinguessin l'àrab com a llengua vehicular.

Vaig estar parlant amb un professor de primària, descendent d'andalusos que van inmigrar a Catalunya als anys 50-60. El noi m'explicava amb preocupació la possibilitat que hi havia que d'aquí a uns anys es produís un conflicte ètnic a Espanya, per la utilització d'alguns sectors de la política de la llengua vehicular a Catalunya.

Donat que alguns sectors polítics estan utilitzant la Immersió Lingüística per a intentar dividir les criatures en classes diferents (castellans i catalans), podria donar-se el cas que aquest suposat DRET DELS PARES A ELEGIR LA LLENGUA VEHICULAR DELS SEUS FILLS, podria ésser utilitzat també per pares d'alumnes musulmans com a eina per a forçar una 3ª via d'escolarització en Àrab.

I si fos així, doncs, hauriem de disposar per tant d'aules d'escolars en àrab, diferents a les aules d'escolars de Castellans i Catalans. I en un futur tindriem 3 comunitats lingüístiques diferents amb actituts diferents i cultura també diferent.

I què ens podria passar si en uns quants anys es permetés que hi haguéssin partits polítics Promusulmans. Que fariem si el prop de 500 Mil musulmans que hi viuen a Catalunya vulguéssin tirar pel dret dels seus drets lingüístics i culturals.

En pro de la llibertat que hui alguns pares ens demanen, que els seus fills no tenen perquè aprendre en català (la llengua mare de la terra que habiten), també hauriem d'acceptar el suposat dret dels altres pares musulmans a escolaritzar els seus fills en escoles diferents.

I si escolaritzéssim els nostres fills en escoles diferents, a on aniria a parar l'escola Pública. Es podria mantenir econòmicament un sistema de diferents línies escolars? Probablement seria un sistema tan inútil com el sistema valencià (que ara s'està anul.lant per la impossibilitat de mantenir-lo).

I si l'escola pública desapareix, i els nostres fills viuen, estudien i creixen en aules i escoles diferents...Quí em garateix que d'aquí a 20 anys no tindrem un conflicte ètnic a Catalunya (o a Espanya).

Algú m'ho pot garantir?

Aquest noi no és catalanoparlant habitual, tot i que coneix en profunditat la nostra llengua i la utilitza a casa amb la seua dona i filles. Li van preguntar a la feina si ell canviaria de llengua (si es passaria al castellà a les classes). Ell va contestar "ni de conya! un sistema que funciona desde fa 30 anys i que serveix per a introduïr la llengua mare gradualment sense perjudicar l'us del castellà, no pot ser què de cop i volta ens estem tornant bojos i que el volguem canviar...És senzillament una bogeria!"

martes, 4 de octubre de 2011

Duran i Lleida pixant fora de test


Duran i Lleida diu "la immigració és un problema i els nouvinguts endarrereixen el nivell de l'escola pública."

Aquest personatge nefast del nacionalisme català que s'atreveix a posar en dubte "el dret a decidir del poble català" una vegada més pixant fora de test. Senyor Duran, calli! no volem personatges com vostè a la política catalana. Calli! i miri el que els catalans pensem del seu pensament distorssionat de la relitat...

Vostè que creu que la inmigració és un problema. Els números demostren que això és fals.

Els inmigrants ens donen suficient potència biològica per a fer de Catalunya una nació viable. El milió i mig d'inmigrants estrangers que ara mateix hi ha a catalunya són el futur de Catalunya.

La inmmersió cultural i lingüística dels inmigrants i els seus fills faran recuperar els nivells que la llengua tenia al segle XVIII.

Ni un sol català que no parli català. Ni un sol inmigrant a fora de Catalunya i tots sota la inmersió cultural i lingüística.

Aquest hauria d'ésser el missatge que en Duran hauria de donar.

Els meus avis i la meva mare, tots eren inmigrants espanyols.

El meu fill i jo som els catalans d'avuí. Els inmigrants i els seus fills junt amb els catalans d'avui, formem la Catalunya del futur.

Així que calli! si us plau, senyor Duran, calli!

sábado, 1 de octubre de 2011

Acte de Graduació de la promoció 2010/11 de L'Institut Obert de Catalunya.

Hui, la consellera d'Ensenyament ens ha convidat als actes de graduació de la promoció 2010/11 de L'IOC.


L'acte en que ha participat la molt honorable consellera Rigau, ha estat força emotiu. Els alumnes, ara ja graduats, han passat a recollir el diploma d'ensenyament i s'han fet la fotografia amb els convidats. I als seients de l'auditori, es trobaven els familiars i amics dels alumnes graduats.

El moment més emotiu sen's dubte ha estat quan uns quants alumnes han pujat a l'estrada a explicar la seua experiència. Entre ells un alumne amb dislèxia que explicava com ha pogut adaptar-se perfectament a l'entorn virtual malgrat la seva malatia. O l'àvia que explicava com als 65 anys ha aconseguit acabar una de les seues etapes estudiantils que va començar als 12 anys, però que malauradament va haver de deixar per treballar. En aquell moment s'ha sentit un crit "Visca la iaia!".

També el moment emotiu d'una nouvinguda que explicava, en un català perfecte, l'esforç que ha hagut de fer per superar la barrera de la llengua, però que ara, eixa barrera ja havia estat superada. En aquell moment s'ha iniciat un aplaudiment d'un espontani (hehe! quí haurà estat?) i acte seguit ha estat respòs per tot l'auditori que ha fet un gran aplaudiment a la xicota.

I és que com la consellera Rigau ha explicat, l'IOC és una eina que no només serveix per a cohesionar a través de la llengua pròpia, sinó que també pot donar a la nostra societat l'impuls que la permetrà eixir de la crisi, amb l'esforç de les persones poc conformistes amb la situació actual, que volen que esdevingui el canvi a través de la superació personal.

Més informació al bloc de l'Institut Obert de Catalunya.