domingo, 9 de octubre de 2011

Què passaria si els pares musulmans decidissin que els seus fills tinguessin l'àrab com a llengua vehicular.

Vaig estar parlant amb un professor de primària, descendent d'andalusos que van inmigrar a Catalunya als anys 50-60. El noi m'explicava amb preocupació la possibilitat que hi havia que d'aquí a uns anys es produís un conflicte ètnic a Espanya, per la utilització d'alguns sectors de la política de la llengua vehicular a Catalunya.

Donat que alguns sectors polítics estan utilitzant la Immersió Lingüística per a intentar dividir les criatures en classes diferents (castellans i catalans), podria donar-se el cas que aquest suposat DRET DELS PARES A ELEGIR LA LLENGUA VEHICULAR DELS SEUS FILLS, podria ésser utilitzat també per pares d'alumnes musulmans com a eina per a forçar una 3ª via d'escolarització en Àrab.

I si fos així, doncs, hauriem de disposar per tant d'aules d'escolars en àrab, diferents a les aules d'escolars de Castellans i Catalans. I en un futur tindriem 3 comunitats lingüístiques diferents amb actituts diferents i cultura també diferent.

I què ens podria passar si en uns quants anys es permetés que hi haguéssin partits polítics Promusulmans. Que fariem si el prop de 500 Mil musulmans que hi viuen a Catalunya vulguéssin tirar pel dret dels seus drets lingüístics i culturals.

En pro de la llibertat que hui alguns pares ens demanen, que els seus fills no tenen perquè aprendre en català (la llengua mare de la terra que habiten), també hauriem d'acceptar el suposat dret dels altres pares musulmans a escolaritzar els seus fills en escoles diferents.

I si escolaritzéssim els nostres fills en escoles diferents, a on aniria a parar l'escola Pública. Es podria mantenir econòmicament un sistema de diferents línies escolars? Probablement seria un sistema tan inútil com el sistema valencià (que ara s'està anul.lant per la impossibilitat de mantenir-lo).

I si l'escola pública desapareix, i els nostres fills viuen, estudien i creixen en aules i escoles diferents...Quí em garateix que d'aquí a 20 anys no tindrem un conflicte ètnic a Catalunya (o a Espanya).

Algú m'ho pot garantir?

Aquest noi no és catalanoparlant habitual, tot i que coneix en profunditat la nostra llengua i la utilitza a casa amb la seua dona i filles. Li van preguntar a la feina si ell canviaria de llengua (si es passaria al castellà a les classes). Ell va contestar "ni de conya! un sistema que funciona desde fa 30 anys i que serveix per a introduïr la llengua mare gradualment sense perjudicar l'us del castellà, no pot ser què de cop i volta ens estem tornant bojos i que el volguem canviar...És senzillament una bogeria!"

No hay comentarios:

Publicar un comentario